El Parlament Català va aprovar a l’estiu de 2010 i amb la llei 25/2010 de 29 de juliol, el Llibre II del Codi Civil Català denominat “De la persona i la família”, en el qual es canvia el terme de custòdia compartida pel de responsabilitat parental compartida.
S’estableix en l’article 233.8 del Codi Civil Català que, en els casos de ruptura de la convivència, no s’alteren les responsabilitats que els progenitors tenen cap als seus fills, de manera que aquestes mantenen el caràcter compartit i, en la mesura del possible, han d’exercir-se conjuntament.
A més, s’estableix que cadascun dels pares presentarà un pla de parentalitat en el qual han d’especificar com pensen exercir les seves responsabilitats amb els fills, plans que el jutge tractarà de conciliar. L’autoritat judicial, si no existeix acord o si aquest no s’ha aprovat, ha de determinar la forma d’exercir la guarda, atenint-se al caràcter conjunt de les responsabilitats parentals. 
Tot i això, el jutge pot disposar que la guarda s’exerceixi de manera individual, si així convé més a l’interès del fill. (233.10 CCCat).
Aquest pla de parentalitat es defineix com l’instrument per concretar la manera com ambdós progenitors pensen exercir les responsabilitats parentals, en el qual es detallen els compromisos que assumeixen respecte a la guarda, la cura i l’educació dels fills. Sense imposar una modalitat concreta d’organització, encoratja els progenitors, tant si el procés és de mutu acord com si és contenciós, a organitzar per si mateixos i responsablement la cura dels fills en ocasió de la ruptura, de manera que han d’anticipar els criteris de resolució dels problemes més importants que els afectin.
En el seu art. 233.11 CCCat, es contenen una sèrie de criteris i circumstàncies a tenir en compte per determinar el règim de custòdia, com són:
- La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, així com les relacions amb les altres persones que conviuen en les respectives llars.
- L’aptitud dels progenitors per garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d’acord amb la seva edat.
- L’actitud de cadascun dels progenitors per cooperar amb l’altre a fi d’assegurar la màxima estabilitat als fills, especialment per garantir adequadament les relacions d’aquests amb els dos progenitors.
- El temps que cadascun dels progenitors havia dedicat a l’atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar.
- L’opinió expressada pels fills.
- Els acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni, abans d’iniciar-se el procediment; i
- La situació dels domicilis dels progenitors, i els horaris i activitats dels fills i dels progenitors.
Finalment, es conté la recomanació de no separar als germans, i la prohibició, en interès dels fills, d’atribuir la guarda al progenitor contra el qual s’hagi dictat una sentència ferma, o contra el qual hi hagi indicis fonamentats que hagi comès actes de violència familiar o masclista, dels quals els fills hagin estat o puguin ser víctimes directes o indirectes.
Article d’ Eduard Bellera
